Ruta de 3 dies.

Riera dels Estrets

(1 km i 2.848 m. ac.)

 

Dia 1. Arnes – Beseit – El Boixar

43 km i 1419 m. desnivel acumulat.

La proposta inclou el sopar i l’allotjament previ al primer dia de ruta a Arnes. Val a dir que és del tot recomanable fer una passejada pel poble per gaudir de la bellesa de l’entorn; dels carrers, places, porxos,… De fet, l’any 1992 va ser declarat com a Conjunt Històric per la Generalitat de Catalunya. A destacar l’ajuntament, un dels edificis Renaixentistes més importants de tot Catalunya. Fins i tot hi ha un bonic Pou de Glaç al costat del poble.

La ruta comença, després d’un  bon esmorzar, pedalant cap a Beseit. De seguida s’arriba al Toll del Vidre, un indret magnífic amb una petita font natural ben a prop, a l’altre banda del rierol (i per tant, ja al Matarranya, Terol). Un petit senderol i de nou la pista que mena cap a Beseit.

Beseit

Una tranquila població de poc més de 500 habitants a l’hivern però que quadruplica la xifra a l’estiu. I és que el seu atractiu és tant pel poble en sí com per l’entorn, amb congostos, gorgs, coves… De fet, la ruta fa un petit tomb per la població, abans de sortir vers el Congost del Parrisal, seguint el Camí de la Sènia. Uns 4 km més enllà comença l’ascensió per canviar de vall passant pels Estrets de Marraixa. Una segona ascensió fins a superar la cota de 1080 metres és per trobar la pista que baixa de dret al Mas del Racó, enrunat i enclotat al fons de la vall. La pujada fins a Sant Miquel d’Espinalvà és la més exigent de tota la ruta. Es tracta d’una gran construcció, amb diversos espais, envoltada de prats i pastures.

Encara cal seguir ascendint, fins a gairebé el cim del Tossal dels Tres Reis, que separa Catalunya, Aragó i el País Valencià. I és que passant per sota el tosasl, la ruta deixa el Matarranya, per entrar al Maestrat, Castelló, a la Tinença de Benifassà. La ruta baixa pel Coll de Tombadons, per tombar per un camí molt trencat i obac fins al fons del Barranc de Trencaladres. Passat el Coll de l’Andreu la ruta enfila cap al Boixar, que es veu finalment al fons.

Sopar i dormir a al Boixar, en un lloc realment acollidor. Com si fossiu a casa!.

 

Dia 2. El Boixar – Mont Caro.

50,76 km i 1.395 m. desnivell acumulat.

Després d’esmorzar, la ruta enfila la petita carretera local cap a Fredes. Es repeteix un petit tram d’ahir per desviar-se cap al Coll de la Creu, després d’entrar a Tarragona tot just passar els plans del Mas del Ric de Fredes. A partir d’allà i fins als Pla de Millers, la ruta és un constant puja i baixa de petits collets per uns paisatges encantadors. Boixos i falgueres. Bosquets de pi negre envoltant un munt d’exemplars de boix grèvol. És impresionant tot el que l’entorn ofereix. Fins i tot la ruta es desvia puntualment cap a la Casa del Rei, un bonic racó als inicis del riu Matarranya.

Passat el Pla de Millers, després d’una forta baixada, comença un tram de petits collets que poc a poc es va enfilant fins a la Font de la Cova de les Avellanes, al costat d’un petit aparcament. Els paisatges que han estat envoltant la ruta són meravellosos. Des de les formes geològiques fins a la varietat de flora abans d’assolir l’asfalt, entrant a Caro. Una bonica zona urbanitzada, abans d’enfilar el tram més dur: l’ascensió al Mont Caro.

La pujada és extraordinària: uns 3,5 km per ascendir 350 metres de desnivell. Però realment, val la pena. Si el dia és net -sovint hi fa vent- es pot veure fins les illes Balears. Finalment, la ruta baixa cap a l’allotjament. Sopar i dormir inclòs.

 

Sender-Btt-Ports-Tortosa-2

Dia 3. Mont Caro – Horta de Sant Joan  – Arnes.

54,59 km i 936 m. desnivell acumulat.

La primera ascensió per superar la vall -la zona més urbanitzada- és realment exigent. Un cop als plans, la ruta travessa uns boscos magnífics, envoltatst de boixos i falgueres. Però ben aviat torna a decendir fins al fons del Clot de la Pega, per un entorn insòlit. Però cal tornar a ascendir per assolir els Plans de Llinars. Un seguit de prats per les vaques i bous que lliurement hi pasturen. Un petit sender mena al Pla de Centelles, enllaçant amb el Refugi de Terranyes o del Torrero. Allà s’inicia un llarg corriol, amb un petit tram no ciclable d’uns 150 metres -els Clots- fins al Coll de Monfort. La baixada continúa, però ja per una bona pista -llevat d’una suau pujada- passant pel davant de diversos masos abandonats (Safrà, Josepó…) fins al Mas de la Franqueta.

Actualment és una àrea de lleure. Però també és l’inici d’un nou tram: Un bonic i fàcil sender. Tanmateix cal estar a l’aguait pels vianants que hi poden haver al sender. La ruta no entra als Estrets -prohibit fer-ho sobre la bici- sinó que tomba per entrar a la pista asfaltada que baixa fins a Horta. Ben aviat s’observa a un costat el monument en memòria dels bombers de l’Incendi d’Horta. Finalment, Horta de Sant Joan.

Es tracta d’un poble singular, carregat d’història. Encara que la ruta travessa pel dret, és del tot recomanable donar un tomb pel cas antic, amb carrerons cargolats al voltant de l’antic Castell dels Temples. També Pablo Picasso hi va estar un parell de temporades i, per això hi ha un petit Museu força interessant. Recomanable del tot l’accés a l’església parroquial, amb les escales ubicades a l’interior del temple. La ruta continua cap a la Via Verda, passant per Lo Parot, de visita obligada!. De seguida s’enllaça amb el camí d’Arnes, entrant al poble per la vessant nord.

Open chat
1
Hola,
Vols que t'ajudem?
Powered by